M'heu entés?

Un món se'n va empenyut per un altre...? Quan oloro l'aire em ve una flaire com d'electricitat estàtica i un brunzit de cables d'alta tensió. Com de mal rotllo. Un mal viatge.

La relació amb la música i la poesia, les artesanies que fan o feien oblidar la condició humana dels posats en fila india per jeure badant mentre s'engegava seriosament un nou pas endavant, el definitiu NO TREBALLAR MÉS, està passant per un mal moment.

Tothom està d'acord que internet amb les seves descàrregues ha ferit mortalment no solsament el negoci de la música sinó la supervivència dels artistes i la costum d'adquirir una obra amb el seu format, obra i gràcia del pròpi artista. Tot aixó,és a la corda fluixa.

Alló de "la música, gràtis" no col·la. Deu-nos altres raons. Perque, vos tinc que dir que tornar enrera no ens preocupa gaire, nosaltres ja hem berenat a les roques. Us penseu que ens sentim perjudicats pels vostres temps moderns que no són més que caos i son crònica? No gens. "Qui estima, vetlla; qui no, dorm",digué Ramon Llull. Doncs estem ben desperts fent la nostra feina.

Perquè les tonelades de cançons emmagatzemades a l'mp3, xerrigant les 24 hores al dia a les vostres orelles i cervells, no tenen res a veure amb l'obra que nosaltres presentem; nosaltres, que preferim el silenci i la foscor a l'enrenou i la imatge, nosaltres, sants abatuts.

M'heu entés?