Un món se'n va empenyut per un altre...? Quan oloro l'aire em ve una flaire com d'electricitat estàtica i un brunzit de cables d'alta tensió. Com de mal rotllo. Un mal viatge.
La relació amb la música i la poesia, les artesanies que fan o feien oblidar la condició humana dels posats en fila india per jeure badant mentre s'engegava seriosament un nou pas endavant, el definitiu NO TREBALLAR MÉS, està passant per un mal moment.
Tothom està d'acord que internet amb les seves descàrregues ha ferit mortalment no solsament el negoci de la música sinó la supervivència dels artistes i la costum d'adquirir una obra amb el seu format, obra i gràcia del pròpi artista. Tot aixó,és a la corda fluixa.
Alló de "la música, gràtis" no col·la. Deu-nos altres raons. Perque, vos tinc que dir que tornar enrera no ens preocupa gaire, nosaltres ja hem berenat a les roques. Us penseu que ens sentim perjudicats pels vostres temps moderns que no són més que caos i son crònica? No gens. "Qui estima, vetlla; qui no, dorm",digué Ramon Llull. Doncs estem ben desperts fent la nostra feina.
Perquè les tonelades de cançons emmagatzemades a l'mp3, xerrigant les 24 hores al dia a les vostres orelles i cervells, no tenen res a veure amb l'obra que nosaltres presentem; nosaltres, que preferim el silenci i la foscor a l'enrenou i la imatge, nosaltres, sants abatuts.
M'heu entés?
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
3 comentarios:
Hola, Xavier!!!
Ei, sóc la Bea, ja, no sap qui sóc eh! (recordes Seinte/ICB, doncs sí, sin dubte fa molt de temps). Es normal fa molt de temps que no ens veiem.. però en la distancia jo, et vaig seguin de mica en mica. Enhorabona per la feina i el teu projecte musical.
En aquets blog, trobo a falta més canya, fotos, vídeos, lletres de cançons...
Una abraçadeta molt forta...
I sí, t’he entès. ;)
fins aviat
Hey JNoui! De fa molt temps que tenia ganes de trobar-te. Vinc de La Caseta del Plater,d'en Frechina, que et va fer una resenya del disc.Si que t'entenc... I tant
no hi ha com travessar deserts per apreciar una font d'aigua fresca. Aquest estiu vaig estar voltant per terres de Càtars i quan contemplava la vall verda des del Castell de Puiverd, que era un lloc de trobada de trobadors i Joglars, vaig pensar amb tu i una mica dolgut vaig concloure que erem segurament els últims d'una fornada que s'acaba, i al damunt no teniem cap contacte...
Certament un panorama engescador!!
A veure si xerrem algun dia ,si et ve de gust es clar.
Apa
Vagui be
Miquel Àngel
Xavier, no et conec. O potser, sí. La culpa és de la IcatFm que posa les teues cançons.
I, de veres que eixa cançó teua la tenia a dins del cervell, o potser, ja s'havia amagat a algun altre indret insospitat.
Magma de fils elèctrics i electrònics, amb les seues corresponents parabòl·liques i freqüències fa que la teua música haja arribat a la Plana del Millars, a un punt que es diu el 94.0.
M'asseguren que també arriba a la Plana del Túria i un poc més a migjorn, fins a la ratlla que dibuixa el Xúquer per la Ribera. Més enllà, si no és que fas un estirabot a l'Alacantí, hi ha un buit insuperable.
Amb tot, enmig d'eixe buit, el Col·lectiu de Músics Ovidi Montllor fa el COMcert, a l'antiga Vall d'Alfàndech. Llarga vida als qui es capbussen als buits i ens duen el fruit espigolat. Gràcies.
Publicar un comentario